El consum de pa al nostre entorn era fa tres dècades de 134 kg per persona i any i actualment s’ha reduït a 35 kg. Existeix una arrelada creença que el pa engreixa i és precisament al contrari. Tal i com acrediten diverses fonts del món científic, no està justificat excloure el pa de la dieta. Aquest aliment fa que l’alimentació familiar sigui més equilibrada i que s’obtinguin més nutrients.
Els cereals, i entre ells el pa, són aliments essencials per aconseguir un perfil calòric equilibrat, a més de desplaçar de la dieta aliments menys convenients. Però a més, aquests aliments contribueixen a obtenir els nutrients necessaris en una dieta equilibrada. En concret, el pa proporciona una quantitat important d‘hidrats de carboni, fibra (especialment l’integral), i diverses vitamines (tiamina, riboflavina, niacina, piridoxina i àcid folic) i minerals (seleni, calci, ferro, iode, magnesi i zinc); per això resulta un aliment valuós des del punt de vista nutricional.
Segons els organismes internacionals competents, els cereals han de constituir la base de l’alimentació, han de ser el grup d’aliments que, en el context d’una dieta equilibrada, s’han de consumir en una major proporció (Requejo y col., 2007; SENC, 2004; US Department of Health, 2005), i s’ha de donar preferència als cereals integrals, ja que el seu consum s’ha associat a la reducció del risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 o alguns tipus de càncer. No obstant, i tot i els beneficis d’aquests aliments, existeix un desconeixement molt important sobre les pautes aconsellades en relació al seu consum, a més de múltiples creences errònies que, cada vegada més, allunyen la dieta actual del marc de la dieta equilibrada (Rodríguez-Rodríguez y col., 2007).
Actualment sabem que les persones amb un major consum de pa tenen hàbits alimentaris més correctes. A més, la seva ingesta d’energia i nutrients és més propera a la recomanada i el patiment de sobrepès i obesitat és menor que en les persones amb un consum de pa més baix.
Els nens que mengen pa presenten un menor percentatge de sobrepès i obesitat i porten una alimentació més equilibrada. Tenen un millor índex de colesterol, triglicèrids i glucosa en sang i mengen més quantitat de nutrients essencials per al seu desenvolupament físic i mental, com la vitamina B1 i el iode (importants per al funcionament del sistema nerviós), més àcid fòlic (que ajuda a la protecció cardiovascular i a la funció mental) i més zinc (important per aconseguir una millor resposta immunitària).
Des del Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines volem informar els nostres clients i ajudar-los a portar una alimentació més equilibrada. La nostra aportació es basa en informar sobre el nostre producte amb rigor i claredat. En aquest sentit amb aquest missatge informem de quina és la quantitat de pa diària adient i donem idees de quan i com menjar-ne.
Bibliografia
Departamento de Nutrición. Ingestas diarias recomendadas de energía y nutrientes para la población española. En: Ortega RM, López-Sobaler AM, Requejo AM, Andrés P, editores. La composición de los alimentos. Herramienta básica para la valoración nutricional. Madrid: Editorial Complutense, 2010b; pàg 82-85.
Federación de Industrias de Alimentos y Bebidas (FIAB), Organizaciones de Consumidores, Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Ministerio de Sanidad y Consumo, 2004. Vida activa+alimentación saludable=Suma Salud. Ortega RM, Requejo AM eds. FIAB: Madrid.
Rodríguez-Rodríguez E, Perea JM, Bermejo LM, Marín-Arias L, López-Sobaler AM, Ortega RM. Hábitos alimentarios y su relación con los conocimientos, respecto al concepto de dieta equilibrada, en un colectivo de mujeres jóvenes con sobrepeso/ obesidad. Nutr Hosp. 2007; 22: 654-660.
SENC (Sociedad Española de Nutrición Comunitaria). Guía de la alimentación saludable. Madrid: SENC, 2004.
Ye EQ, Chacko SA, Chou EL, Kugizaki M, Liu S. Greater whole-grain intake is associated with lower risk of type 2 diabetes, cardiovascular disease, and weight gain. J Nutr 2012; 142(7):1304-13.